Malta, any del Senyor 1565. Don Diego de Miranda és un cavaller castellà de vint-i-cinc anys, membre de l'Orde de Sant Joan, monjos guerrers. Es dirigeix cap a Malta amb el seu amic i criat Juan Álvarez, un jove de setze anys, per defensar-la del setge de Solimà el Magníc i la resta dels otomans.
A Malta hi viu la senyora Violeta, una dona jove i vídua. Tot i haver fet vots de castedat, en Diego s'enamora perdudament d' ella, però el seu és un amor impossible. Primer perquè és monjo, i segon perquè Don Gil, un germà de l'Orde que sap el seu secret, li fa xantatge: Don Gil li fa la vida impossible; si en Diego protesta als seus superiors, el seu secret s'escamparà als quatre vents.
La lluita comença. Els turcs són superiors en nombre, i, fort rere fort, es van fent amb el control de l'illa. Quan cau el fort de Sant Elm, tothom s'atrinxera als de Sant Angelo i Sant Miquel, preparats per la lluita final. En Juan, que treballa a l'hospital guarint als ferits, ha de prendre les armes. En Diego es ferit amb un arcabús, i mor com un heroi lluitant moribund. Els turcs el decapiten, i tornen el seu cos sense cap al Gran Mestre: Jean-Parisot de La Valette. Aquest es disposa a donar-li Santa Sepultura, però Don Gil acusa al mort d'haver robat les Santes relíquies i en Juan fa l'impossible per demostrar la inocencia del seu amo.
Don Gil és ferit, i abans de morir confessa la inocencia d'en Diego, però no revela el parader de les relíquies. Ajudat per la Luzjia, una noia que és més que una amiga, i pel Pedro, un company d'armes, aconsegueixen trobar els objectes sagrats, i, així, el capità Digo de Miranda descansa en pau. Però encara queden els turcs, que, tot i que han perdut al seu estratega i els seus caps viuen en la discordia, continuen sent molt superiors. Quan tot sembla perdut, els otomans es retiren. Arriben reforços cristians! Igualats en nombre, els turcs abandonen el setge, obligats, també, per les condicions metereològiques: si no volen perdre la seva flota, han de fugir.
Malta no ha estat presa, i, en honor del Gran Mestre, funden, al cim del mont Sciberras, la ciutat i capital de l'illa: La Valletta.
Després de tot això, en Juan, apenat per la mort del seu senyor, vol comunicar-li la notícia a la Sra. Violeta, però descobreix que es morta: un tret d'arcabús li va travessar el cap.
Al final...
No sé que passa al final; descobriu-ho vosaltres.
Us el recomano de veritat: descriu les batallas amb molts detalls, i està narrat amb una delicadesa magistral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada